divendres, 20 de juny del 2008

Els arbres de l'entrada

Fa set anys el servei de parcs i jardins de l'ajuntament va plantar tres arbres a l'entrada de l'institut, pel carrer Josep Mª de Segarra. Es tracta de l'arbre anomenat “arbre-ampolla“ amb nom científic “Brachychiton populneus“, originari d'Australia.

Per alguna raó al final de la primavera sempre patien una mica, perdent fulles i tornant a treure de noves. Als primers anys tots patien per igual, però ara un d'ells està molt bé en tot moment i un dels altres arriba a perdre gairebé totes les fulles.

El número “1“ és el que es manté més bé.

El número “2“ deixa veure les branques.

El número “3“ ha perdut moltes fulles i té una zona, a la dreta, a on les fulles clares (Que acaben de sortir) ens deixen veure que aquesta zona s'havia quedat sense fulles.

Representació de les fulles.

Fotografia de les flors.

Detall de les flors.

El fruit obert amb les llavors.

Arbre adult al seu habitat natural.

dijous, 19 de juny del 2008

Collita de patates

Avui hem recollit les patates. No esperàvem que hi hagués res, ja que les plantes ja s’havien assecat la majoria d’elles. La sorpresa ha estat que ja hi havia patates, encara que no havien arribat a fer flors. Han sortit uns dos kilograms de patates, algunes d’elles de la mida d’un ou de gallina. Al seu moment, la sequera les va afectar seriosament i, per altra part, la qualitat del terreny és bastant dubtosa.

dissabte, 7 de juny del 2008

Llavors també va ploure

Ara ja fa cinc anys es va fer una gran plantació d’arbres al pati de l'institut. En total 15 arbres: una figuera, una mimosa, una morera, tres pins, cinc ametllers i quatre presseguers. Els que millor van arrelar van ser els que hi havia al costat de la tanca de ferro que separa l’aparcament dels cotxes. En aquells anys els presseguer es carregaven de fruita.

Posteriorment, a la tardor de l’any 2005 van haver hi unes pluges molt fortes que van remullar tot el terreny. A partir d’aquí el nivell del terra va anar baixant i van anar apareixent esquerdes de longitud i amplada considerables.

Es va fer un primer sanejament que no va produir els resultats desitjats i, posteriorment, després d’un estudi del subsòl del pati es va procedir a fer l’obra definitiva, a la primavera de 2007, amb maquinaria pesant, una excavadora i una piconadora que feia tremolar els edificis i tot el seu contingut. Es molt probable que hi hagués una relació causa-efecte entre la plantació dels arbres, la introducció d’un cabal extra d’aigua en el subsòl, l’enfonsament del pati i la posterior desaparició dels presseguers i la mimosa. Ja ha passat molt de temps; Qui ho sap?, però llavors també plovia.