dimarts, 29 d’abril del 2008

Arbres fruiters

Les ametlles ja tenen bona mida.

El cirerer està carregat de fruita, ja veurem si arribem a veure les cireres madures.

Sindries i melons

Aquest dilluns 28 d'abril hem plantat 12 plantes de sindries i melons.

Hem començat cavant, treient les herbes i preparant la terra.

A alguns de nosaltres tant d'esforç ens ha deixat molt cansats.

Avui hem collit l'última de les nostres plantes d'api. L'altra se l'havien menjat les formigues.

També hem collit cebes i calçots.

Aquesta és la producció del dilluns.

dilluns, 21 d’abril del 2008

Collita d'enciams

Aquest dilluns hem començat la collita dels enciams. Cada un dels alumnes dels tallers del dilluns a la tarda ens hem emportat cap a casa una bossa amb un enciam i alguns porros. Els enciams arrissats encara són massa petits.

Els porros ja s'han de treure perqué comencen a "espigar-se". D'aquí a no gaire li surtiren flors i perden bastant.

Una altra visió dels porros.

D'aquests brots en sortiran, d'aquí a no gaire, les inflorescències.

De les cols que haviem deixat de l'any passat han sortit unes boniques flors.

Conjunt d'enciams.

Les flors de les cols ja han fet fruit.

Treballant a l'hort

Tot avança i la primera carxofa ja està a punt per collir. De mica en mica li van sortin altres noves i van creixent.

Els dilluns, divendres i dijous les restes orgàniques del menjador les fem arribar al nostre compostador soterrat. Entre les restes també van, de vegades, tovallons de paper que s'acabaran desfent entre la resta de materia orgànica.

Avui hem aprofitat per repassar uns matolls de lavanda.

També hem començat a arranjar un espai per plantar sindries i melons. Aquest tipus de fruita, segons ens explica "Jordi", el pagés de Barberà Promocions, es planta per Sant Jordi (Sant Jordi meloner) i es recull per Sant Joan.

Formigues i pugons

Els brots tendres de la perera hi són coberts de pugons. Totes aquelles boletes verdas que es veuen fent una mena de masa, que ho recobreix tot, són pugons. Aquests tenen mitjans per foradar la pell de l'arbre i extreure la sava, de la que viuen.

Els pugons arriben a les branques de l'arbre transportats per les formigues, que no tenen forma d'aprofitar la sava de l'arbre per si mateixes.

Les formigues van i venen dels arbres per anar recolectant la sava que proporcionen els pugons. Aquests pugons són, per dir-ho d'alguna manera, els ramats de bestiar de les formigues.

divendres, 11 d’abril del 2008

Enciams a punt

Alguns enciams ja es poden collir, d'altres encara necessitaran unes setmanes i una mica de pluja.

Hi ha moltes varietats d'enciam. En general és una planta no gaire resistent al fred, si hi ha glaçades deixa les fulles vermelles. Les varietats s'agrupen segons si formen un cabdell o no, si són llargues Romana o "orelles de burro" o més aplanades. Hi ha varietats aptes per a ser collides a l'estiu (més o menys resistents a espigar-se) i altres com la trocadero de collita hivernal en llocs d'hivern suau. La varietat iceberg és molt típica dels Estats Units (i de les hamburgueses americanes).

La carxofera és una planta amb només una lleugera resistència a les glaçades (glaçades d'uns 2 graus sota zero deixen les capses de color violeta) i que necessita molta aigua i molt adob. La plantació vegetativa amb rizomes es fa a l'estiu; també es poden plantar fillols a la primavera. La sembra amb llavors dóna una descendència heterogènia (sovint amb espines), però és una solució al problema de la virosi, de la qual és una planta molt afectada, que es propaga vegetativament però no per les llavors.

Les patates (Solanum tuberosum) són un tubercle comestible d'origen andí, que ha estat bàsic en l'alimentació de molts pobles des del descobriment d'Amèrica i és la base avui en dia de molts plats. Aquest tubercle va ser cultivat a Perú des del mil·lenni VIII aC.

El cronista Pedro de Cieza, contemporani de Francisco Pizarro, la va descriure el 1.550 i es considera que la portà a Espanya al 1.554 com a curiositat. Al 1.573 va ser plantada en l'Hospital de Sevilla per proporcionar menjar als malalts.

Calçotada

Aquest divendres al migdia ens hem menjat els primers calçots de la nostra collita. Els hem acompanyat amb botifarra, salsitxes, morro, panceta i una mica de xai.

Segons llegim a la wikipedia, els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus.

El procés de cultiu d'aquest producte té dues fases diferenciades. La primera fase és l'obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavors a finals d'any, es trasplanten les cebetes a principis de primavera i s'arrenca el bulb a l'estiu.

La segona fase és la obtenció del calçot a partir de les cebes. La plantació de les cebes es realitza durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per aconseguir que els calçots creixin més espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint es van calçant amb terra, això vol dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat.

El consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica. Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa típica, l' anomenada salvitxada, o bé amb romesco.

La salvitxada, o salsa de calçots, és la salsa típica que s'utilitza per acompanyar els calçots. Té certa semblança amb la salsa romesco, si bé els usos d'ambdues son una mica diferents: el romesco s'utilitza generalment amb el xató i la salvitxada amb els calçots.

Entre els seus ingredients s'hi compten les ametlles i avellanes torrades, tomàquets vermells escalivats, alls escalivats, oli d’oliva, pa torrat, nyores, vinagre, sal i julivert. Es prepara picant els ingredients (en l'ordre adient) en fred en un morter per formar una pasta i finalment afegint-hi l'oli.