Aquí podem veure algunes de les plantes amb els seus contenidors originals, tal com ens les van proporcionar.
Aquí el jardiner de Barberà Promoció es troba en plena activitat amb un grup d'alumnes.
Un petit arbust que gairebé no es veu entre les pedres i la fullaraca.
La feina de prop.
L'arboç aquest curs té moltes flors. Ja fa gairebé 8 anys que hi és plantat.
Altres petits arbustos.
Aquestes varetes, que gairebé no es veuen, són de saüc.
I, per acabar, més arbustos.
Moltes de les plantes que hem plantat aquesta tardor són arbustos, com aquests que es veuen a continuació.
El que es veu a continuació és una noguera.
Aquest altre petit arbre amb aspecte de conífera és un Larix Deciclua.
Aquesta és la petita olivera que varem plantar el curs passat i que ens havia portat el Jaume Casasola.
A continuació es pot veure un detall de les branques del Larix.
Aquest és un dels tres petits til·lers, que com necessiten molta aigua, hem posat a prop de la boca que canalitza tot l'aigua de pluja del pati.
Aquest és el segon til·ler.
I aquest el tercer, que es troba a prop de la boca de desguàs.
A la banda del parking, a prop de la porta que comunica amb el pati, hem posat un freixe.
Des del projecte d'Escoles Verdes ens van fer una oferta de planter per valor de 100 €, a recollir a un dels vivers de Forestal Catalana SA, depenent de la Generalitat. Nosaltres vem decidir anar-hi al que es troba a Sant Feliu de Llobregat.
Vam haver d'anar a buscar la planta amb una furgoneta el dia 25 de novembre i des d'aleshores estem plantant.
Hem demanat arbres i arbustus de diferentes mides (Anys de vida).
Aquí hem posat una noguera, al costat de la olivera.
Al racó dels rosers hem posat arbustos, com el boix.
Ens queden per plantar uns avellaners, til·lers i roures.
Si no podem plantar totes les plantes les deixarem amagades sota el romaní, perque estiguin a un ambient més fred que és el que pertoca.
En tenim unes quantes plantes de saüc i altres arbustos.
Amb les petites olives arbequines de la nostra olivera hem fet olives farcides.
Primerament se les ha de posar en aigua al llarg de 15 dies, canviant cada dia l'aigua, perquè perdin l'amargor.
Per farcir-les es posa sal i alls partits, i la resta segons el gust de cadascú. Normalment es pebrot vermell i verd i un conjunt d'herbes entre les que es troben la sajolida, l'anís, el romaní i farigola.
Una vegada feta la barreja es posa en pots de vidre i es deixa que agafi gust a herbes. A la vegada continua perdent el gust amargant. Al mes ja es poden menjar.
Avui hem collit les olives arbequines de l'olivera que hem plantat aquest any.
No son gaires, però fa molta il·lusió collir-les.
Al final hem recollit totes aquestes.
Fa unes setmanes la "mosca blanca" va atacar l'ametller que estava preciós.
Li van anar caient les fulles fins quedar-se amb unes poques. Quan queien encara eren verdes. Li hem fet un tractament amb un insecticida i li hem tallat les puntes de les branques.
A la setmana van començar a despuntar molt brots.
Ara li han tornat a sortir fulles i petites branques.
Només les branques més altes s'han quedat sense força.
Amb l'aigua que ha caigut aquests dies la planta de grosella (Ribes rubrum) ha anat creixent.
El groseller vermell fa un fruit anomenat grosella. És originari de l'Europa occidental, al sud de la qual es troba només, en estat silvestre a grans altituds.
Aquí podem veure les plantes de menta al costat d'un dels pollancres de l'hort.
Amb les darreres plujes a aquest arbre de l'hort l'ha sortit un gran bolet.
Sembla una cosa extranya, pel fet que surt pel costat del tronc i adapta la seva forma i el peu sembla desaparèixer.
Per sota es poden veure les làmines a on són les espores.
Aquí es pot veure el peu del bolet doblegat.
El bolet al costat del lloc que ocupava.
Dels arbres que havíem plantat el curs passat ens queda una perera. Ara ja ha arrencat però no ha fet flors.
La perera és un arbre de la família Rosaceae i del gènere Pyrus conreat pel seu fruit, la pera. El nom científic de la planta europea conreada és Pyrus communis.
L'ametller aquest any està carregat d'ametlles. El Prunus dulcis o ametller pertany a la família Rosaceae.
L'albercoquer és el primer any que cualla la fruita, però encara la té molt verda.
L'albercoquer (Prunus armeniaca) és un arbre conreat pel seu fruit l'albercoc i sembla originari de l'Àsia, probablement del nord de la Xina. També pertany a la família Rosaceae com la perera i l'ametller. Per aquesta raó es poden empeltar entre si.
Amb el Joan hem fet "acodos". Es tracta de ficar a terra una branca flexible, de forma que sobresurti l'extrem. Previament se l'ha de fer un petit tall a l'escorça i el cambium per on s'hauran de formar les arrels. Per facilitar l'arrelament s'han de posar hormones.
Quan l'hagin sortit arrels es talla la part que encara el lliga a la planta mare i ja tenim una altra planta genèticament idèntica a la primera.
Aquí podem veure els esqueixos de fals plàtan, que hem anat regant dues vegades a la setmana.
Aquest divendres hem empeltat l'ametller i l'albercoquer entre ells. També hem fet planter amb tres esqueixos de fals plàtan.
Amb unes tisores especials per tallar les branques altes dels arbres li hem tret tres branquetes al fals plàtan.
Hem omplert tres testos amb terra i li hem posat les branques de fals plàtan, una vegada remullades en hormones d'arrelament. Han d'estar a dins del pot de les hormones uns 20 segons.
En Joan ens ha explicat quina és la zona de la branca que creix, que és d'on sortiran desprès les arrels.
Al final els testos ens han quedat d'aquesta manera.
Aquí es veu el moment en que es posen les hormones.
Per preparar els esqueixos convé fer un tall a la punta perquè tinguin més superfície de càmbium en contacte amb la terra.
Aquest producte l'hem fet servir per tapar els empelts, desprès d'embenar-lo perquè no hi entri humitat.
Hem fet dos empelts de fenedura plena simple entre els dos arbres, una púa d'ametller a l'albercoquer i a la inversa. El tall l'hem lligat amb una cinta de plàstic i l'hem tapat amb Arbokol.
