La santolina en flor

La santolina (Abrótano hembra) és plena de flors grogues.

L'arbust de Lidia

La companya Lidia Sánchez ens ha portat aquest arbust per posar al pati. A casa seva el tenia a dins d'un test i ja no podia créixer.

Una rosa per Nadal

Hem podat els rosers per emparrar-los i encara hem pogut deixar un brot que amb el temps ha fet aquesta rosa tan bonica.

Aquesta flor aquí es quedarà per guarnir el pati per Nadal.

Hem retallat l'heura

L'heura que creix a la paret que separa l'hort del parquing de NOVARTIS havia crescut massa. Les seves branques passaven cap a l'altre costat.

Li hem retallat la part de dalt i ens ha sortit una gran quantitat de restes que hem portat cap al compostador.

Hem arranjat la Santolina

Avui hem arranjat la Santolina (Abrótano hembra) que hi ha al costat de l'ametller. Hem tret un bon tros per deixar net l'alcorque de l'arbre. La imatge que hi a continuació és de quan tenia flors, a la primavera.

Per a fer esqueixos generalment es prenen esqueixos d'uns 10-15 cms, s'eliminen les fulles inferiors (per a evitar la pèrdua d'aigua per evaporació) deixant només unes poques en la part superior i després es planten en un test, es rega el test i es col·loca a l'ombra durant uns 15 dies (o fins que vegis que comencen a tirar nous brots).

Per a augmentar les probabilitats que l'esqueix arreli se solen "mullar" en hormones d'arrelament (mulla l'esqueix en aigua, sacseja'l per a eliminar l'excés, i introdueix-lo en el pot d'hormones, uns tres centímetres, assegura't que la pols "mulla" la major quantitat de nusos del tronc possible (els nusos són d'on surten les fulles)) i després ho plantes a l'ombra i ho regues (o en un test que posis a l'ombra) durant dues setmanes aproximadament o fins que vegis que tiren brots nous, després ho vas acostumant a poc a poc a la llum del sol.

Podem els rosers trepadors

Avui hem estat, amb el Joan de Barberà Promoció, podant els rosers trepadors.

Quan ens decidim a fer la poda del roser hem de tenir present les diferents raons que ens porten a tallar-li les branques.

Per començar hem de tallar les branques que presentin malalties i les que estiguin trencades, diguem que per motius terapèutics.

També s'han de treure les flors una vegada s'han pansit. La raó és que si la planta té fruits no té tanta necessitat de fer més flors. O sigui, si volem moltes roses hem de treure les flors velles. La manera de fer-ho és tallant una vegada passades tres fulles a partir de la flor. S'ha de tallar a prop d'una gema que faci crèixer després la branca cap allá a on nosaltres vulguem.

Els tres rosers que tenim són rosers trepadors "Roundelay". A l'hivern s'ha d'adobar amb adobs rics en fòsfor i potasi i a la primavera en nitrogen. A la primavera i a l'estiu s'ha de regar cada 6-8 dies, de forma abundant i sense mullar les fulles. S'ha de podar a l'hivern.

Entre el mes de maig i l'agost s'ha de tractar en cas necessari contra els fongs (Taques blanques i o groc-coure a les fulles). És molt sensible a "Royas" i "Oidium" que s'han de tractar cada 15-20 dies. A partir de maig, i al llarg de l'estiu, poden sortir, a les fulles i brots tendres, pugons (Verds o negres) que s'han de tractar cada 25 dies.

Més informació a Floramedia.

Jardinitis

"Si vols ser feliç unes hores, canta una cançó, si vols ser feliç uns mesos busca't una parella, i si vols ser feliç per tota la vida cuida un HORT" (proverbi XINÈS)

Amb la TAULA DE L'HORT us proposem una manera senzilla i agradable de conrear les vostres pròpies hortalisses.

L’Agenda 21 contempla la instal.lació d’horts a les escoles

Un hort és un espai natural de trobada, treball, experimentació i creació. La realització d’horts als centres escolars mitjançant la transformació d’una part dels patis, o la instal.lació de la TAULA DE L’HORT, jardineres, testos o contenidors dissenyats especialment per a plantar productes d’horta, permet als nens i nenes apropar-se a una part de la natura que té a veure, a més, amb la seva alimentació i qualitat de vida.

Es tracta de projectes a cavall de diversos àmbits com els de l’educació ambiental, l’educació del consumidor, l’educació per a la salut, la formació en ciències naturals, l’aplicació de tecnologies agrícoles, etc.

La participació activa dels infants, la comunitat educativa (professors, monitors, etc.) i, en alguns casos, fins i tot de les famílies, en l’adequació dels jardins i el manteniment de les plantes fomenta també el treball cooperatiu, la planificació compartida i la comprensió dels impactes ambientals que una activitat agrícola insostenible té sobre els sistemes naturals.

El programa de cultiu d’un hort s’adapta habitualment a cada cicle formatiu, en funció de les matèries i valors desenvolupats a cada nivell, i proposa activitats relacionades amb l’estudi i condicionament del sòl, la tria de les llavors, l’observació del cicle vital de cada planta, la instal.lació de sistemes de reg eficients, el compostatge dels residus orgànics, la classificació de les espècies, els insectes i paràsits de cada planta, els ocells que s’alimenten de les llavors, l’estudi de les hores de sol i de vent, etc.

La realització d’horts permet també introduir altres temes com la sequera, la fam, l’erosió del sòl, la conservació de la biodiversitat o la cuina dels productes de l’hort, entre d’altres.

L’hora del pati és un moment de joc i de trobada per als nens. La introducció de millores en els patis per a gaudir d’un espai natural permet desenvolupar estratègies de joc més creatives i enriquidores que les que es porten a terme en patis convencionals de ciment.

Als estudis duts a terme als centres pioners, s’ha constatat la necessitat d’incorporar la natura (terra, sorra, aigua, bassals, branques i troncs, pedres, arbres, flors, amagatalls, rampes, etc.) com a elements afavoridors del joc i imprescindibles per a la formació dels infants. En aquest sentit, la instal.lació de jocs infantils, menjadores per a ocells, caixes nius o conilleres i gàbies per a animals domèstics són algunes idees a tenir en compte.

Els centres educatius són uns grans consumidors d’aigua, ja que l’elevat nombre de persones que hi conviu diàriament durant moltes hores, i la quantitat de punts de consum que hi ha (wàters, rentamans, dutxes, cuines, laboratoris, etc.) comporta una gran demanda.

L’estudi i valoració d’aquestes dades permet extreure conclusions, debatre, reflexionar i elaborar propostes de millora (individuals i col.lectives) per a reduir el consum global: aprofitament de l’aigua pluvial, reutilització d’aigües usades, intervenir sobre el reg de la vegetació, o introduir sistemes de reducció del consum als wàters i les aixetes, entre d’altres.

Aquestes actuacions també tenen com a objectiu prioritari, al marge d’aprofundir en el coneixement del cicle de l’aigua del centre i disminuir-ne el consum, modificar els hàbits dels nens i nenes amb relació a l’ús dels recursos hídrics (tant pel que fa a l’estalvi com a la prevenció de la contaminació).

El jardí en temps de sequera

Flors de tots els colors, encara que es veu més groc que una altra cosa.

Pensaments i alguna que altra idea.

I entre tant de groc, una mica de blanc.

Liliacees arrecerades contra la paret.

Que boniques són les flors del llorer!

Un matoll de lavanda.

Arranjament del jardí

Dia 22 d’octubre

S’ha arranjat el parterre de l’arbre de les escales de l’edifici nou. Ha
portat molta feina ja que hem hagut de remoure la terra per tal d’extreure les
arrels de les males herbes.

Punsetias

La Flor de Pascua, Poinsetia o Pascuero es originaria de México y muy decorativa; no en vano, "pulcherrima" significa "la más bella".

Sus vistosas brácteas las hay en diferentes colores: rojas, amarillas, salmón, blancas, etc.. Digo brácteas y no flores porque esos "pétalos" que vemos no lo son tal sino que se llaman botánicamente brácteas. Ocurre lo mismo con las Buganvillas, que lo que llamamos flores son en realidad brácteas, pero vamos, nos entendemos. Las flores salen en el centro de las brácteas y son pequeñitas y de color amarillo, sin valor ornamental.

La Poinsetia o Flor de Pascua se puede cultivar tanto en el interior de la casa como en el jardín. Fuera vive muy bien en climas cálidos sin heladas o con heladas débiles (-2ºC) y llega a formar un arbusto grande de hasta 5 metros de altura.